Un possible origen d'aquestes postres i del seu nom és, segons la cultura popular, que això és el que es solia oferir als músics de carrer que animaven els pobles. Un altre diferent però no excloent és que això és el que menjaven els músics i en general la gent del món de l'espectacle (cantants, actors, etc.) en el teatre mateix, just abans de sortir o potser els entreactes o entre dues aparicions al escenari, ja que no tenien temps de menjar tot el sopar a casa i havia de ser una cosa frugal, que es pogués menjar de peu o a l'escalfament o als darrers assajos i sense tacar-se la roba ni el maquillatge.

En A Provença (Occitània) el dia de Nadal és típic menjar el que anomenen "13 postres", que consisteix a posar sobre la taula tretze coses diferents, la majoria de fruits secs, encara que també fruita fresca i altres coses.

A la cuina del Magrib és molt habitual comptar amb plats de fruits secs, de vegades compostos amb només fruita dessecada.

A més, per raons d'unificació de gustos a nivell mundial i de majors marges de beneficis, cada vegada és més habitual que continguin altres productes com cacauets, coco assecat, fruita confitada i trossejada, etc.Es diu que en l'època del rei Ferran I (1751-1825), la reina havia prohibit la pizza a la cort. Però Fernando, a qui li fascinava, burlava l'ordre disfressant-se de plebeu per visitar d'amagat un barri pobre de Nàpols on es preparava aquest menjar. Amb el temps va confessar el seu gust i la pizza es va convertir en un gran èxit a tot Itàlia.

Qualsevol tipus d'al·lèrgia consulti'ns.