Cocaslocas neix de la bogeria i il·lusió de dues amigues cap a la gastronomia popular de les coques, que ajuntant l'experiència dels seus respectius àmbits professionals decideixen transmetre la història i passió per la coca ajuntant la tradició i experiència de forners/pastissers de tradició familiar totalment artesana des de fa més d'un segle amb les noves tecnologies que ens permeten fer arribar la passió per les coques a tots els racons del món.

Cocas artesanas hechas con productos naturales 

 

 

Des de fa uns anys i des d'un petit obrador a Esplugues de Llobregat venim comprovant la gran acollida que té l'elaboració de les nostres coques tant salades com dolces inspirades sempre en la tradició popular, el que ens empeny a seguir investigant, millorant i especialitzant la seva elaboració constantment. Totes les nostres coques s'inspiren en les típiques dels nostres pobles i ciutats pel que pretenem transmetre no només el seu sabor sinó també la seva història.

El secret de CocasLocas no només està en les masses de pa acabat de fer sinó en la seva elaboració diària amb productes frescos del mercat: "de l'hort a la coca". Treballem amb productes de proximitat km0 i de primer nivell per oferir la màxima qualitat possible. Les nostres coques no porten additius ni conservants de cap tipus.

El nostre treball artesanal en ser acabat de fer ens permet oferir un producte personalitzat amb els ingredients i masses que el client sol·liciti; al relaitzar la comanda, el lliurament s'efectuarà en un termini inferior a 24 hores envasades en material especial per alimentació que la manté en la temperatura adequada.

Pretenem ENCOCALOCEROS oferint noves varietats constantment, ampliant les nostres cocaslocas i la informació de la seva història o origen d'on estan inspirades per al que ens encantaria rebre totes les propostes i idees vulgueu fer arribar.

ORIGEN DE LA COCA / HISTÒRIA

La coca (del català coca, també cóc en algunes zones occidentals o fogassa al Rosselló) és potser el menjar mediterrani més universal, ja que a més de ser habitual en totes les llars i pastisseries, és una forma de preparar plats amb molta tradició. Tant és així que la coca salada (coca de recapte) es considera com la mare de la focaccia i la pizza italiana, rebent de vegades aquest nom a nivell internacional.

La coca s'inventa gràcies a l'aprofitament de la massa de pa que no s'havia inflat. En comptes de rebutjar aquesta massa, les mestresses de casa la coïen plana, ensucrant-la habitualment i servint-la de postres; desenvolupant aquesta tradició amb l'addició de condiments i la conversió en un plat a part tant dolç com salat, tot i que cada regió té preferència per una o una altra.

El seu origen és confús, encara que alguns ho atribueixen a l'època de la dominació romana d'Hispània. Originàriament es preparava per a les festes, perquè és una cosa fàcil de compartir i de menjar a qualsevol hora, de peu i amb les mans, el que permet saciar la gana que entra a l'anar a dormir tard i menjar mentre un balla o es desplaça per conversar amb diferents persones.

Al segle XIX la coca no era tan comú en les fleques bé perquè es considerava un estrangerisme o bé perquè era un dinar massa «popular». No obstant això, amb l'arribada del segle XX la gastronomia local va reviure per l'interès gastronòmic i cultural de turistes i oriünds. Es van fer diversos esforços per recuperar la gastronomia autòctona i en especial, la coca. Es van elaborar alguns receptaris que reprodueixen, amb petites variacions segons el lloc o la font, les fórmules populars.

Els numerosos tipus de coques poden distingir-se per ser:

- Dolça o salada, segons els ingredients i condiments. La coca sense cap afegit, com la coca de blat de moro, rep el nom de despullada.

- Oberta o tapada:

      a. La coca tapada és una coca amb farcit, tant dolç com salat.

      b. La coca oberta o plana és la típica coca que porta el farcit per sobre, tant dolç com salat. La majoria de les receptes són d'aquest tipus.

La coca, especialment en la seva variant salada, troba variants en molts llocs de la Mediterrània. La més coneguda a nivell mundial és la pizza d'Itàlia, especialment la més famosa, la napolitana, que s'assembla molt a la coca de tomàquet, tot i que les focaccies són en realitat més semblants. Altres països també tenen pastissos semblants a la coca salada, com ara la pissaladina o la fougasse de Provença, el lahmacun d'Armènia, el demana (en formal de trau, sol ser de carn picada amb espècies, sense formatge per sobre) de Turquia i els pans àrabs (khobz). A Alemanya i Alsàcia les flammkuchen també s'assemblen, porten una gran quantitat de nata i les hortalisses (ceba picada) compleixen la funció de condiment.

Com parents més llunyans, a Espanya es pot considerar que les empanades són un tipus de coca tapada (que també es troben al Marroc com pastelas, a Turquia com demana, a Grècia com pites, a Egipte i altres països mediterranis) mentre que el més semblant que hi ha a França, a part de la pissaladina, són una cassoletes altes de pasta de full farcides generalment de beixamel i xampinyons i trucades bouchées à la reine o vol-au-vent (Volovanes). També hi ha diferents tipus d'empanades a Sud-amèrica, per exemple, ia Àsia. A l'Àfrica també hi ha crestes de massa tall ia Àsia trobem per exemple els rotllets de primavera i els nem.

Tot i que la coca dolça és menys freqüent fora de Catalunya, poden trobar-se coques tapades dolces arreu d'Europa, sobretot confitades. La coca de reis és tradicional tant a Espanya com a Portugal i França.